L’encant del jardí ve donat pel caire silvestre i aparentment aleatori de les plantacions.
El jardí es va plantejar amb unes franges ondulades de lavandes i Centaurea pulcherrima perpendiculars al camí d’ entrada a la vivenda. Aquestes franges anaven acompanyades de planta vivaç (Tulbaghia, Agapantus,Gaura, Pennisetum rubrum) i tapissants (Erigeron, Nepeta, Delosperma cooperi). Puntejant hi havia altres espècies (Phlomis lanata, Helicrhysum italicum, Teucrium lucidrys, Cistus florentinus, etc).
El jardí actual és el resultat d’una evolució relativament “natural” d’aquesta plantació juntament amb una gestió selectiva de les plantes: retirada de les plantes massa envellides o massa juntes i respecte a les que es ressembren de forma espontània.
La selecció d’espècies i la relativa espontaneïtat de les plantacions li donen un caire relaxat i silvestre que és l’ encant del jardí.
