Totes les plantes tenen la capacitat de reproduir-se mitjançant llavors, excepte algunes varietats d’origen hortícola que són estèrils. Hi ha algunes plantes però que tenen una gran facilitat per ressembrar-me pel jardí. Les especies que més es ressembraran seran unes o altres en funció de les condicions del nostre jardí.
Aquestes plantes son generalment anuals (germinen i floreixen durant el mateix any) o bianuals ( germinen i creixen durant el primer any i floreixen en el segon any). També hi ha unes quantes plantes vivaces que es comporten així, solen ser plantes de vida curta.
El truc està en deixar que les plantes facin les llavors. Podem deixar que caiguin allà mateix o si volem que creixin en altres parts del jardí, només caldrà agafar unes quantes llavors i escampar-les. Haurem de ser prudents a l’ hora de desherbar i saber reconèixer les plàntules d’aquestes espècies.
La flor de plata (Lunaria annua) és una bianual malgrat el seu nom. La mateixa imatge amb un any de diferència.
La grava és un medi que facilita molt la germinació de determinades espècies. En aquest cas es tracta de vivaces persistents com les Euphorbia rigida, Euphorbia characias, Lichnis coronaria i la gramínia Nassella tenuissima.
Esperó de cavaller (Delphinium ajacis) i gallarets o roselles (Papaver) omplint tots els espais disponibles.
Deixar que les “ressembradores” facin la seva feina ens proporciona un jardí amb molt color, ple de vida ja que les flors atrauen molts pol·linitzadors i tot de franc. A més dona molt de dinamisme estacional i cada any és diferent. El jardí te un caire més relaxat i silvestre.
Aranyes o “arañuelas” (Nigella damascena) i Verbena bonariense. Les càpsules seques de les aranyes són també molt boniques.
Nomoblidis (Myosotis) i Silene.
La mal anomenada Valeriana o milamores (Centhranthus ruber) pot arribar a ressembrar-me en grans quantitats. Una flor imprescindible en el jardí mediterrani per proporcionar floracions molt llargues.
Si pensem que alguna espècie s’està escampant massa l’única cosa que ens cal fer és arrancar-la abans no faci la llavor.
La Aquilegia (Aquilegia vulgaris) és una vivaç persistent. En les parts més frescals del jardí es ressembra lliurement.