La pluja del dia 10 i el xàfec de la setmana passada han marcat el final, o això espero, de la sequera de l’estiu. El jardí tindrà per la Diada un aspecte més fresc. Algunes fulles seques i l’espectre cansat d’algunes plantes ens recordaran tossudament el clima en el que fem jardins. En aquest matí plujós al jardí de casa m’ha agradat  fotografiar les flors que hi posen color.

Sedum “Herbsfreude” o tal com es coneix a Anglaterra “Autumn Joy”. Recentment li han canviat el nom a Hylotelephium. No sé perquè no en planto més !

El Centranthus rubra  no para de florir fins als primer freds si tenim la precaució d’anar traient les flor seques. Per assegurar més quantitat de flor, una mica d’aigua no li anirà malament. El Miscanthus “Yaku Jima” de just al darrera ja comença a treure espigues.

Ophiopogon jaburan, un clàssic del jardí d’ombra que em transporta a patis i jardins antics. És originari del Japó i sembla ser que va ser introduït per  primera vegada a Bèlgica el 1862, ja fa una dies!. Al nord d’Europa on els estius son més curts és considerada una planta d’hivernacle. És sorprenentment resistent a la sequera sempre que estigui a l’ombra o semi ombra.

La Jacobinia suberecta ha començat a florir. Crec que en el nostre jardí està massa a l’ombra i  que per això va tant tard. En altres jardins amb més sol i una mica més de reg proporciona una floració espectacular molt abans. A l’hivern queda totalment seca i la tallem arran. Cada any torna a brotar i la mata es va fent més ampla.

Unes altres planta molt recomanables per ombra seca son els Liriope . El cultivar  Liriope muscari  “Evergreen Giant ” m’agrada molt pel port, però si el que busqueu és la floració, us podeu quedar amb l’espècie Liriope muscari o provar el cultivar “Big Blue”. Aquest Liriope son fills d’una mata que hi havia al jardí de la meva àvia, dubto molt que siguin un cultivar.

No tot són flors, les petites magranes de la Punica granatum “Nana” i el fullatge grisós de Euphorbia rigida combinen molt bé.

La Tulbaghia violacea fa una segona floració així que si disposa d’una mica d’aigua. En els jardins amb reg, va florint discretament al llarg de l’estiu,  amb les primeres pluges de tardor, es torna més generosa. Just darrere, Phylica ericoides, un arbust sud-africà perenne molt atractiu.

Helianthus “Lemon Queen” és una vivaç força alta (fins a 2 metres) amb unes flors tipus gira-sol de color groc clar. Les de casa no son tant altes i pateixen l’atac dels cargols quan les mates son petites.