Començo aquesta entrada amb la primera frase del capítol 1 del llibre d’Albert Ruhí i Vidal “Natura al teu jardí. Guia pràctica per conèixer i acollir la fauna més propera”: Quan arreu del món la majoria d’ hàbitats naturals van perdent terreny- pensem en els boscos tropicals, els esculls coral·lins o, més a prop de casa nostra, les zones humides, les platges verges i les estepes-, hi ha un hàbitat que, malgrat no ser del tot natural, dia a dia guanya superfície :el jardí. ”
No ens enganyem, el panorama a nivell mundial no és massa encoratjador i la frustrant sensació que ben poca cosa hi podem fer. Però en el nostre jardí Si que hi podem fer alguna cosa.
Com diu l’Albert Ruhí
La responsabilitat perquè la vida salvatge tingui un lloc al nostre jardí, doncs, és cosa nostra: el que nosaltres percebem com una reserva minúscula és, de fet, part d’ un gran refugi de fauna en xarxa que s’escampa, terrassa a terrassa i jardí a jardí,per tot el país.
El plaer que proporciona veure diferents tipus d’ocells des de la finestra del menjador, observar una abella feinejant en una flor, meravellar-nos amb els colors de les ales d’una papallona…totes aquestes meravelles les tenim al nostre jardí.
Per a qui estigui interessat en descobrir aquest món fascinat li recomanaria començar per aquest llibre que he esmentat. També el blog de l’Anna Gallés “El jardí de bons endreços” que malgrat ja no actualitza, conté molt bona informació.
A la Universitat de Sheffield han dut a terme el projecte BUGS sobre la biodiversitat en jardins urbans. A Internet hi trobareu el projecte: The Biodiversity in Urban Gardens Project (BUGS).
Aquí us deixo alguns paràgrafs:
“No et desesperis sinó tens l’ espai o les ganes de proporcionar tots els ingredients per al jardí ideal per a la vida salvatge . Si no tens temps per fer un estany, no et preocupis , probablement n’ hi ha un al jardí del costat, . Si no tens lloc per un prat, no importa si n’ hi ha algun en algun lloc del veïnat. De fet probablement el millor consell és intentar contribuir en alguna cosa que no proporcionen els teus veïns. L’única regla d’ or és no utilitzar pesticides. A part d’ això, depèn de tu si fas un gran o un petit esforç o fins i tot si no en fas cap per atraure biodiversitat. De qualsevol manera , un munt de bestioles gaudiran del teu jardí.”
Ken Thompson
“No facis cas del consell de cultivar (només) plantes autòctones perquè a les bestioles no els importa. Tanmateix, cultiva quantes més diferents plantes en flor puguis, i assegura’t que hi fa flor durant tot l’any, des de la Mahonia per a la reina borinot que necessita un mos un dia càlid de febrer fins a l’heura per a la papallona que necessita l’últim àpat abans de l’ hivern”