El pas del temps

Jardi central de l'Hostal Empúries

El pas del temps

Jardí Central Hostal Empúries Novembre 2009 – Juliol 2018

Com tot el que es viu, els jardins canvien al llarg del temps. Saber observar aquests canvis ens ajuden a entendre el creixement de les plantes i com es relacionen entre elles. Crec que tenir aquest coneixement és bàsic per anar millorant la pràctica de l’ ofici de jardinera i dissenyadora de jardins.


Novembre 2009

En els primers estadis les plantes són molt petites.
Cal conèixer el desenvolupament potencial de cada planta per triar les distàncies de plantació correctes. El terreny és extremadament drenant  ( sorra de platja) i a sobre el sistema de reg per goteró s’ hi afegeix una capa d’uns 15-20 cm d’ encoixinat per aportar matèria orgànica.


Maig 2010

El jardí combina plantacions en franges (Romaní., Lavadula dentata, Phlomis “Marina”,Tulbaghia violacea) , arbust plantats individualment (llentiscle, murtra, tamariu, Vitex agnus-castus, Tetraclinis articulata,Retama monosperma), arbust en grups de 3 o individualment (Limoniastrum sp., Phlomis viscosa, Westringia fruticosa) , gramínies de gran port (Ampelodesmos mauritanicus o càrritx), masses de Ammophilla arenaria.
Per omplir forats s’han plantat Asteriscus maritimus (flor groga) que a la llarga quedaran ofegades pel creixement de les arbustives.


Maig 2015

L’espai ja ha estat totalment cobert. En 5 anys la majoria de plantes han  arribat al seu desenvolupament màxim . Amb un retall anual les podrem anar mantenint compactes i el retall no es veurà “forçat”. Les espigues del càrritx donen un toc més silvestre al jardí. Alguns arbust de vida curta (Dorycnium pentaphyllum, Coronilla valentina) han desaparegut del lloc originari on s’havien plantat i en el millor dels casos s’han ressembrat on han trobat un forat. Els  Eryngium maritimum aconsegueixen  sortir cada anys en els límits de les plantacions amb  la zona de pas.


Finals de juny 2018

Quan  les flors de les lavandes dentades ja s’ han passat, les lavandes de mar o salats posen el toc de color estival. Algunes de les lavandes que havien envellit molt van ser  substituïdes per Perowskia atripliciflolia per guanyar color a l’ estiu.

Els llentiscles i els salats , han trigat més anys a assolir el seu desenvolupament, inevitablement ho han fet  a costa de treure l’espai a altres plantes que o bé han mort  ofegades a sota o les que han pogut s’ han ressembrat en altres llocs. Fins i tot algun dels grans càrritx s’ han vist engolits pels llentiscles.

El jardí seguirà creixent. Potser s’haurà de practicar alguna poda més severa als grans arbust. O potser eliminar-ne algun. Les lavandes que vagin envellit s’hauran de substituir. Potser plantarem menys arbustives   i les combinarem  amb alguna vivaç tipus  Eryngium o algun panical marí o alguna vivaç desconeguda fins al moment per a nosaltres.

La idea és que el jardí vagi fent la seva -amb el mínim de intervencions possibles- .

L’any que ve, la imatge del mateix lloc serà una altra.